«L’educació de les dones sempre ha d’estar en relació amb els homes. Agradar-los, ser-los útils, fer-se estimar i honorar-los, educar-los quan són nens, cuidar-los d’adults, aconsellar-los, consolar-los, fer-los agradable i fàcil la vida. Aquestes són les obligacions de les dones en tots els temps i això és el que des de la seua infància se’ls ha d’ensenyar.»
Rousseau. De l’educació (1762)
El 18 de novembre del 2023 vaig poder participar en una interessant jornada de Decidim sobre l’educació actual i futura al País Valencià, on ens plantejàrem els reptes sobre l’ensenyament, la llengua i la coeducació al nostre àmbit educatiu
Ara que encetarem un nou any vull aprofitar per a incidir en la necessitat que té el nostre sistema educatiu d’implementar la coeducació com un pilar fonamental de l’educació de xiquets i xiquetes, del jovent, de la formació del futur professorat i de l’elaboració de materials escolars.
La coeducació suposa educar en igualtat de valors, donant la mateixa importància a allò que tradicionalment s’ha considerat masculí i femení. És un mètode d’innovació educativa que trasllada la teoria feminista a l’aula, eliminant estereotips imposats segons el sexe i garantint un ensenyament lliure d’androcentrisme, sexisme i masclisme. Cal assenyalar que l’escola mixta per se no és necessàriament escola en igualtat.
Es busca donar visibilitat (als llibres de text, als exercicis, a les pràctiques de classe…) a les dones històricament esborrades de la literatura, la música, la geografia, la biologia, la medicina, la sociologia, etc.
Per posar un exemple molt pràctic podem pensar en la «Generació espanyola del 27» i ens vindran al cap autors com Rafael Alberti, Federico Garcia Lorca, Luis Cernuda, Pedro Aleixandre, Dámaso Alonso… Doncs bé amb la coeducació coneixeríem a aquests autors, però a més també sabríem que les dones també formaren part d’aquesta Generació del 27: Concha Méndez, Ernestina de Champourcin, Josefina de la Torre, Margarita Gil Roësset, Margarita Manso, Maria Teresa de León, Maria Zambrano, Angeles Santos Torroella, Maruja Mallo, Luisa Carnés i tantes altres (conegudes com Las Sinsombrero), escriptores, pintores, guionistes, escultores, totes elles invisibilitzades per la història oficial que ens han ensenyat.
Amb la coeducació aconseguim que les xiquetes i els xiquets tinguen una formació sense biaixos, més real, erradicant conductes i valors de menyspreu cap a les dones i fins i tot de violència cap a elles. És una educació on es valora els sabers femenins, la importància de les cures, l’actitud crítica sobre els missatges masclistes.
L’educació per a la igualtat ha estat defensada majoritàriament per docents feministes que han produït materials, tallers i jornades per a treballar a les aules. Però sempre ha mancat la voluntat política per a implementar-la i des de sectors reaccionaris s’han vomitat acusacions d’adoctrinament, paraula molt utilitzada pels qui tenen por del coneixement
Expertes en coeducació en tenim: Elena Simó, Marina Subirats, Ana Hidalgo, Ana López-Navajas, l’Associació per la Coeducació, Docents Feministes per la Coeducació… Projectes engrescadors també:
#NoMoreMatildas per visibilitzar les dones a les carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).
Women’s Legacy per rescatar les dones desaparegudes de la història a partir d’una base de dades on podem trobar músiques, literates, artistes, pintores, científiques (en castellà, català i anglès).
El Calendari Coeducatiu que es realitza cada any per Intersindical Dones.
Com diu Ana López-Navajas (2021) la presència de les dones en els llibres de text dels quatre cursos de l’ESO és del 7,6% (l’espai dedicat als homes és de més del 90%). Les xiquetes aprenen que no han pintat res en aquesta vida, que tot ho fan els homes, i els xiquets aprenen a no valorar-les ni respectar-les.
Avui sembla que hi ha consens respecte a què és imprescindible l’educació emocional, socioafectiva i sexual de l’alumnat perquè puga tenir respecte cap a les altres persones i una visió crítica sobre els temes que els afecten com són l’abús mitjançant les tecnologies, el consum de pornografia, els delictes d’odi, etc.
Malgrat això, la taxa de graduació de les xiques en ESO és del 84% i del 63% en Batxillerat segons les dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional (2021) i sabem que el professorat i les direccions dels centres està format majoritàriament per dones.
Perquè tot això siga possible necessitem professorat format en coeducació i materials educatius no androcèntrics. Ensenyar a pensar en igualtat tant al currículum oficial com al currículum ocult, fomentar les habilitats socials i el respecte i l’empatia a les interaccions socials, saber que la xica del costat és la meua companya, i en definitiva ajudar a desenvolupar un pensament crític en tot allò que aprenem amb la història oficial. Veurem si el 2024 ens porta notícies noves
«Les dones han de ser educades com ells, lliure i racionalment.»
Mary Wollstonecraft. Vindicació dels Drets de la Dona (1792)
[L’article es publicà originalment a Diari La Veu del País Valencià]