La decisió d’ERC de fer president de la Generalitat de Catalunya a Salvador Illa constata el distanciament entre la direcció del partit i el moviment civil independentista. Lliurar la màxima institució d’aquesta part del país a l’espanyolisme suposa, sense cap mena de dubte, un error històric que tindrà unes conseqüències de desorientació i desmobilització per a les aspiracions d’alliberament nacional del poble català. Per tant, Poble Lliure no podem sinó oposar-nos-hi i assenyalar-ne els responsables.
El PSOE, i per extensió el PSC, és un dels principals agents de l’Estat espanyol per mantenir l’statu quo i evitar qualsevol mena d’avenç en l’alliberament nacional i social. Apuntalar-lo, com han fet els darrers anys Esquerra i Junts, suposa legitimar-lo com un soci vàlid i no pas com el que veritablement és: un enemic de la nostra nació i la nostra classe. Com s’ha demostrat d’ençà del 2017, pactar amb el PSOE comporta un descrèdit important dels partits independentistes, que, de retruc, es tradueix en la desmobilització als carrers i en la desactivació del conflicte. És sobretot aquesta desmobilització la que ha permès a la direcció d’ERC plantejar un escenari que fa tan sols uns anys hauria estat inimaginable i inassumible.
Aquest acord d’investidura s’ha venut al poble català com un avenç importantíssim en qüestions com la sobirania fiscal o el foment de la llengua. El cert és, però, que no existeix cap garantia que el PSOE el compleixi i que ni Esquerra, ni el conjunt de partits independentistes, disposen de prou eines per forçar Illa a complir-lo un cop hagi estat investit president. La direcció d’Esquerra ha anat malvenent el país fent ús d’un fals pragmatisme i d’un rebregat principi de realitat a conveniència que ens ha conduït a la situació actual, en què les renuncies als objectius centrals del nostre moviment a canvi de promeses buides per part del règim han esdevingut la norma.
Després de la desfeta dels darrers comicis, la por d’una repetició electoral és més que evident. De fet, la investidura d’Illa no respon al fet d’haver obtingut un acord ferm que realment suposi una victòria pel nostre moviment sinó als càlculs electoralistes que la direcció d’Esquerra practica des de fa anys. Aquest tacticisme i visió a curt termini són fruit d’una manca d’estratègia compartida pel conjunt de l’independentisme i, lluny de ser un problema exclusiu d’ERC, impregna el conjunt del moviment.
En aquest sentit, fem una crida a recuperar la unitat estratègica de l’independentisme i a coordinar-nos per construir un veritable projecte d’esquerra nacional que, juntament amb el moviment popular per la independència, sigui capaç de reactivar el conflicte. Poble Lliure estem disposats a assumir aquesta tasca.