Publicat el 30/04/2020
L’empobriment del País Valencià VIII: Conclusió
Publicat per Antoni Infante, Joan Ramon Sanchis, Vanessa Campos, Juanjo Giner, Xavier Tarazona, Decidim economia
Categories: Opinió

Decidim Economia, sectorial de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, elaborà un document exposant les dades econòmiques del País Valencià amb la intenció de poder fer un anàlisi de la situació econòmica i social per a identificar les febleses del model econòmic actual i a partir d’aquest anàlisi plantejar l’obertura d’un debat amb tots els sectors implicats en la vida econòmica i social del País Valencià. El document editat en un follet s’anomenà “L’empobriment del País Valencià”, ja que les dades recollides i analitzades ens donen una situació lamentable de la nostra economia i de la nostra societat. Una vegada presentat aquest document a l’opinió pública el 28 de febrer de 2020, Nosaltres la Veu ens oferí la seua publicació per a desenvolupar, a través d’articles, cadascun dels apartats del document elaborat. Així ho hem fet amb set articles que s’han anat publicant periòdicament en aquest mitjà.

De tot el que hem analitzat en els articles publicats volem destacar els següents aspectes: El model econòmic del País Valencià no és viable per a la salut econòmica i social de la població, ni sostenible ambientalment, és un model generador de treball temporal, treball parcial, treball mal pagat, treball discriminador per edat i sexe junt amb grans bosses de treball submergit, pensions baixes, amb altes taxes de pobresa de la població encara que treballen, amb altes taxes d’atur, suportat sobre la base d’uns sectors que aporten molt poc de valor afegit a l’economia valenciana, com es reflexa en el PIB i en la Renda per càpita, generador de molts perjudicis ambientals per la depredació del territori, l’enfonsament de l’agricultura i la massificació de persones en la costa comportant el despoblament i l’abandó en l’interior. Adobat tot açò amb un sistema bancari valencià cada vegada més minvant i un sector públic infrafinançat fins el punt de no poder ni tant sols mantenir els serveis que ha de cobrir i molt menys invertir en renovació i noves prestacions, endeutat en quantitats impossibles de tornar i amb molt poca inversió de l’Estat en els apartats que li corresponen. Per tant, una vegada identificat el problema, el que cal és buscar les solucions més adients per a la futura bona salut de les persones del nostre País.

L’actual model econòmic neoliberal imperant no és l’adequat per a les persones, ni per al medi ambient, ni per al futur de la humanitat, despullat definitivament en una crisi sanitària mundial com l’actual, haurem d’anar aplicant models que canvien les premisses i les prioritats, a favor de les persones, a favor del medi ambient, a favor de la cooperació front a la cobdícia il·limitada i incontrolada. Ara tenim l’oportunitat d’encetar el canvi de model al País Valencià, l’actual model ja era ineficient i sense expectatives de futur, a hores d’ara, a més a més, és insostenible.

El canvi econòmic i social necessari ha de posar per davant de tot a les persones. El primer pas per a construir una col·lectivitat és tindre cobertes les necessitats bàsiques de les persones, el poder menjar i viure en unes condicions dignes és el pas previ per a poder canviar la societat cap a un futur diferent, amb fam i carències no és possible una societat responsable, solidaria, respectuosa i educada que empente cap endavant, obligatòriament han d’anar de la mà l’economia i l’educació. El model que es pose damunt la taula ha de poder corregir els actuals desequilibris i carències i dotar d’eines per a cobrir les expectatives de futur, és per això que haurà de plantejar-se des de la sostenibilitat.

Per a aquest debat col·lectiu que proposem, en Decidim Economia tenim les nostres propostes i estem disposats a compartir-les i contrastar-les amb les institucions i la resta d’agents socials i econòmics. El que no podem permetre que és que l’eixida de la crisi siga a favor dels de sempre i en contra de tota la societat i de les persones com ha passat en les eixides de les últimes crisis. Per avançar la nostra postura farem unes pinzellades de les nostres propostes en les dues vessants que pensem que s’han d’afrontar per a l’eixida d’aquesta crisi sanitària que esdevindrà en econòmica i social.

D’una banda necessitem urgentment un nou marc financer per al País Valencià que ens dote d’autonomia fiscal i ens permeta tindre una hisenda pròpia, així podrem controlar els fons que ens pertoquen per a poder mantenir i ampliar el nostre sector públic, junt amb el pagament del deute històric a través de la condonació del deute públic acumulat. Un finançament que ens aporte fons per a renacionalitzacions de la producció i de dotacions suficients per a revertir els serveis públics privatitzats que atenyen a la salut de les persones, a l’ensenyament, als serveis socials i de la dependència i als sectors energètics bàsics. A més de potenciar i impulsar la part del sistema bancari valencià que encara ens queda per a prestar el servei financer necessari.

Per altra banda necessitem un nou model econòmic per al País Valencià recolzat en els valors de dignitat humana, de solidaritat i justícia social, de sostenibilitat ecològica i de transparència i codecisió. Un model de sostenibilitat basat en la innovació, el coneixement i l’ocupació estable i de qualitat. Baix aquestes premisses s’hauria de repensar la dependència econòmica del sector de serveis, abordar la reconversió del sector turístic cap a la sostenibilitat ecològica, actuar sobre el sector agrícola per a potenciar, modernitzar, rendibilitzar i orientar-lo cap a la sobirania alimentària, recolzar i promoure la diversitat industrial recuperant el teixit d’indústries tradicionals.

Novament des de Decidim Economia emplacem a un debat públic entre les Institucions, els Agents Socials i la Societat Civil, emmarcat sobre la base dels Objectius de Desenvolupant Sostenible de l’ONU, per a estudiar propostes i consensuar el model econòmic que necessitem, tenint en compte totes les alternatives de models aplicables que respecten els objectius de l’ONU abans esmentats i la sostenibilitat com a objectiu prioritari.

[Aquesta article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]