Enguany fa vuitanta anys, de la fundació a París el 4 de maig del 1940, del FNC, amb motiu d’aquest fet cabdal en la història de l’independentisme, s’han desenvolupat a la premsa diversos aspectes de la trajectòria del tronc –mare de l’independentisme, que fou el FNC. Potser un dels aspectes menys coneguts, fou la línia obrera desenvolupada pel FNC dels anys seixanta, que 15 anys més tard reviscolà amb els Col·lectius Obrers en Lluita (1977), era la voluntat de crear un sindicat nacional i de classe, al servei del poble treballador català. Sembla que ara, finalment amb la CSC- I, la via per aconseguir aquest objectiu sigui l’encertada.

El seguit de vagues del maig del 1962 a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Manlleu, Sallent, Súria, Cardona, i Astúries, protagonitzades per desenes de milers de minaires, que es van estendre a Euskal Herria, demostraren la força d’un nou moviment obrer, que havia superat l’atzucac de la guerra i la revolució del 1936-39. Com a resultat de la vitalitat d’aquest moviment que demostrà la força de la classe treballadora, el 20 novembre del 1964, es crea la Comissió Obrera Central de Barcelona de (CCOO).

A inicis del anys seixanta, alguns militants del FNC són elegits “enlaces sindicales” del sindicat franquista, la Central Nacional Sindicalista (CNS). Així al Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental i el Baix Llobregat, militants del FNC, que treballen a la banca, sanitat, la metal·lúrgia i el tèxtil, participen en les lluites obreres la majoria afiliats a CCOO. És pels volts dels anys 1963-64, que com a resultat de la pràctica espanyolista i economicista de CCOO, que es decideix crear una via sindical pròpia. És així, com sorgeix la Secció Sindical de FNC, que vol anar més enllà de les reivindicacions salarials, s’intenta d’aprofundir en una anàlisi basada en el model del socialisme autogestionari iugoslau, que de fet, entronca amb la història del moviment obrer català anarcosindicalista dels segles XIX – XX, i el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços del (24/10/1936) legislat pel Govern català.

El nucli del FNC, de Terrassa format per unes 7 persones, estava molt sensibilitzat sobre la lluita obrera, pel fet de viure en una ciutat amb un alt grau  de lluita i conflictivitat social, la indústria tèxtil de la llana, el cotó, les fibres artificials, la tintoreria industrial i la metal·lúrgia, feien de la ciutat una gran fàbrica, que amb el seu toc de sirenes marcaven l’hora d’entrar i sortir de la feina. Amb grans empreses com AEG Electric Motors SA, amb uns 1800 treballadors, en el ram del tèxtil cal destacar, Torredemer, Saphil, i Terrassa Industrial.

Manel Arcusa i Bayo treballador dels Tallers Agut, una empresa d’uns 500 treballadors, militant del FNC, enllaç sindical i president de la secció electromecànica del ram del metall de Terrassa, era qui aportava la visió obrerista als debats del nucli del FNC terrassenc. Amb la doble voluntat d’inserir-nos en les lluites obreres de la ciutat, alhora que fer arribar als organismes directius del FNC, la necessitat d’una reflexió i acció en la lluita obrera, es van repartir uns fulls volants :

Així el novembre del 1964, es distribueixen a Terrassa uns fulls volants amb el següent text :

Contra la puja dels preus

Contra la farsa dels convenis col·lectius que arriben tard i no resolen res

Contra els sindicats que no ens representen i que estan al servei del govern i dels burgesos

Fem constar la nostra enèrgica protesta, i EXIGIM

Salari minin de 200 pessetes

Llibertat sindical

Intervenció obrera en el control de les empreses

Escala mòbil de salaris.

 Seccions d’Acció Sindical de Catalunya (SASC)

La nit de l’onze de gener del 1965, a Sabadell, un full volander amb aquest text, fou escampat de nit pels carrers de Sabadell i a les entrades de la fàbriques

Obrers: L’anterior situació d’explotació dels treballadors per part de la dictadura franquista i la burgesia, s’ha endurit encara més per la continua puja de preus, mentre que els salaris queden bloquejats.

Per aquests motius hem de lluitar per les següents reivindicacions:

Salari minin de 250 pessetes diàries

Llibertat per a la creació de sindicats autèntics i representatius

Reconeixement del dret de vaga

Participació dels treballadors en els beneficis de l’empresa

Escala mòbil de salaris

Amnistia per a tots els presos polítics i exiliats

Aquestes demandes mínimes cal continuar exigint-les després de vint-i- cinc anys de terror i repressió franquista, que ha privat els treballadors dels més elementals drets humans.

Lluitem incansablement per a obtenir aquests objectius !

Front Nacional de Catalunya (SASC)

Mentre repartien, els fulls volanders amb aquest text, foren detinguts els militants del FNC, Carles Castellanos i Llorens i Agustí Barrera i Puigví, traslladats a la Caserna de la policia de la Rambla de Sabadell, foren colpejats al cap i el tronc. A Barcelona fou detingut l’advocat Joaquim Ferrer i Mallol Traslladats a la Comissaria Central de Via Laietana, passaren a mans, i mai tan ben dit, dels funcionaris, de la Brigada Politico Social (BPS). Durant 4 dies amb les seves llargues nits, foren sotmesos a tortures, de dia, havíem d’estar drets, immòbils, de cara a la paret, en un dels despatxos de l’edifici, a la nit eren els interrogatoris, amb les mans emmanillades al davant, sotmesos a cops al tronc, l’abdomen i el coll. La tortura de la “cigonya” consistia en emmanillar-te amb els braços per sota les cuixes, en la posició de la gatzoneta, de manera que les natges toquin els talons, al cap de poc temps d’aquella posició forçada,  el dolor a l’esquena era intens i les manilles pressionaven els canells. Recordo que vam presentar una denúncia per tortures, que evidentment fou arxivada, el què denunciàvem no havia passat.

Després d’ingressar tots tres  a la Presó Model, el cas d’en Joaquim Ferrer fou sobreseït, en C.Castellanos i l’A.Barrera foren jutjats a Madrid pel Tribunal de Orden Público (TOP), el precursor de l’Audiencia Nacional, amb la mateixa funció de repressió de la dissidència política. En les diligències de la BPS apareixen els noms de Josep Maria Casablancas, pintor, Enric Gelpí, escultor, i Jaume Costa i Puig, estudiant de Filologia catalana i membre de la Secció Universitària del FNC, deu anys més tard vam coincidir treballant a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) i militant al PSANp.

La Secció Sindical del Front, neix  de la necessitat de fusionar la lluita per l’alliberament nacional i social. Es tractava de trencar l’aïllament que llevat de comptades excepcions, existia entre el moviment obrer i l’ndependentisme. Es  volia aconseguir un efecte sinèrgic, basat en la unió de les dues lluites, per tal d’aconseguir una Catalunya lliure i socialista, tal i com ho deia el subtítol de l’Ara, el portaveu del FNC. Més endavant aquestes idees i la seva pràctica política, van permetre anàlisis més precises  arrelades a la realitat.

[Aquest article es publicà originalment a Llibertat.cat]