En moments de crisi, sanitària, ambiental, econòmica, social i política, s’aguditzen les contradiccions sistemàtiques; s’evidencien les mancances estructurals i ens indueix a una reflexió necessària per repensar models, accions i metodologies que semblen esgotades per construir col·lectivament una nova societat postcrisi. Societat que serà millor o pitjor per a la gram majoria de la població depenent de la correlació de forces en conflicte.
Actualment, analitzant molts mesos de pandèmia i les seues diferents onades, confinaments i desconfinaments, podem valorar la importància que ha tingut i té la cultura com a generadora de felicitat, com a eina de transformació i com a antídot anímic per poder fer front a les repercussions pernicioses que ens ha portat la crisi, repercussions psicosocials que han fet que tremole cada pilar on es sustentaven les nostres vides. La cultura ha estat sempre al nostre costat com a altaveu democràtic per cridar, cantar i interpretar un missatge ben clar: un altre món no sols és possible sinó que és necessari i ens va la vida en capgirar-lo. Sols aconseguirem superar la pandèmia i construir una societat millor si prioritzem el que ens humanitza, enfortim el que ens uneix i ens identifica com a poble, normalitzem la solidaritat entre iguals, protegim i estimem el que ens dona vida i alegria.
Enfortir la cultura popular i els espais comuns que ens uneixen, significa teixir complicitats confederals entre els diferents territoris que compartim la mateixa llengua i cultura, des del reconeixement mutu, igualtat i solidaritat. Compartir la importància estratègica de la cultura com a pilar del desenvolupament social i polític dels diferents territoris que compartim llengua, des de punts de partida singulars però amb objectius compartits. Pilar estratègic de construcció social que s’ha de desenvolupar en diferents línies d’acció i concretar en projectes confederats que ens ajuden a assolir els objectius marcats.
Entre els projectes confederats remarquem tres exemples per seguir trobant punts d’encontre. El projecte cultural en xarxa BarnaSants, un projecte d’activisme cultural que compleix 26 anys, més d’un quart de segle disparant cançó d’autor amb el kalàixnikov cultural, amb l’objectiu de construir col·lectivament una societat més lliure des de la cultura popular i vertebrar els diferents territoris amb la mateixa llengua. Des de la trinxera cultural podem frenar la barbàrie capitalista i crear conscièencia revolucionària per prendre partit a favor d’un món més just
Des de la singularitat del País Valencià, des de l’arrelament al poble i la comarca, el projecte cultural en xarxa ens portarà un total de 25 concerts aquest any al País Valencià en 3 municipis, València, Alcoi i Bellreguard. Com afirmava Montserrat Roig, «la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini».
Els mitjans de comunicació són espais on es genera opinió, debat i interès per temes que ens afecten com a ciutadania. Són eines molt potents de construcció i capilarització en la societat de models socials, polítics, culturals i econòmics que responen a uns interessos, poden ser d’una minoria privilegiada o de la majoria de la població. Necessitem democratitzar els mitjans de comunicació públics i al mateix temps treballar per la seua confederació amb l’objectiu de posar-los al servei dels 10 milions de persones que compartim llengua. S’ha de treballar en xarxa per poder compartir programació, producció i creació de mitjans audiovisuals en la nostra llengua, així enfortir l’espai comunicatiu comú, fent-lo més eficient i innovador.
Un primer pas per a caminar en aquesta confederació és exigir la reciprocitat dels mitjans de comunicació públics dels diferents territoris amb la mateixa llengua. En aquesta línia està fa més d’un any la campanya «Reciprocitat ara!» demanant cada dia la necessitat de poder veure IB3, TV3 i À Punt en Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i així incrementar la graella comunicativa en català en tot el territori i poder conèixer les diferents realitats i singularitats. Aprofundint en el coneixement de cada territori, les seues singularitats i dinàmiques; es facilita la relació entre les diferents societats civils que conformen subjectes polítics diferenciats però amb objectius compartits.
Escrivint l’article m’arriba la notícia que À Punt s’incorpora a la plataforma Bon Dia TV, i s’uneix així a TV3 i IB3 en l’esmentada plataforma. Un pas en la direcció correcta que ha d’ajudar a seguir exigint la reciprocitat sense perdre de vista la confederació.
Societat civil organitzada, normalment és capdavantera en caminar les sendes necessàries per millorar l’entorn on vivim, treballem i ens relacionem. En aquest sentit podem trobar experiències en bona direcció, des de la referencialitat d’entitats culturals o sindicals en cada un dels territoris, fins a la confederació. L’exemple clar el tenim en la Confederació d’entitats sobiranistes que conforma l’ANC, Decidim i Assemblea Sobiranista de Mallorca, un model a seguir des del teixit associatiu i l’activisme per sumar esforços i teixir complicitats des de les diferents realitats i singularitats de cada territori.
Confederem l’estima, la lluita i l’alegria per potenciar els projectes de país dels diferents territoris i aconseguir objectius compartits. Sumem forces i treball per una societat més lliure, justa i democràtica.
[Aquest article es publicà originalment a Nosaltres La Veu]