L’independentisme es troba atrapat entre dos discursos estèrils:

• d’una banda els darrers sospirs d’un “implementisme simplista” que encara no ha assumit que la victòria política de l’octubre del 17 es va veure frustrada per una derrota repressiva, i que continua propugnant solucions màgiques, com per exemple declarar la independència sense dotar-nos de les mínimes condicions necessàries per fer front a l’estat
• i de l’altra, i tant o més perillosa, un “negacionisme neo-autonomista” que no fa sinó menystenir les tardors del 17 i del 19 i desligitimar qualsevol estratègia de ruptura.

Des de Poble Lliure, per contra, afirmem sense embuts que el 1r d’octubre del 17 és un moment fundacional, un exemple com pocs al llarg de la història d’autoorganització popular i d’exercici de la sobirania davant l’estat i les oligarquies. Fou el fet cabdal que havia de permetre la maduració política del moviment independentista i republicà, en la mesura que despullà completament el caràcter autoritari i irreformable de l’estat espanyol, i va fer palesa la necessitat de desplegar, a través de la confrontació democràtica, una estratègia republicana de ruptura.

Com ja vam fer l’abril de 2018 amb el manual Estratègia i Acció Republicana, en aquest nou document La Lluita per la República Catalana Independent: Línies d’Acció Política Principals, Poble Lliure exposem públicament la nostra proposta de cara als nous reptes, i les línies d’acció que creiem prioritària per a l’independentisme català.

Podeu descarregar el llibret complet d‘aquí.