Aquests són els reptes més immediats que ja s’estan treballant ara mateix des d’Esquerres per la Independència; es tracta d’un debat que hem d’entendre com a debat constituent molt ampli d’una nova realitat política que es perfila com a República Catalana Independent.
Quan parlem de convocar el referèndum d’autodeterminació i de construir la República Catalana no estem imaginant fantasies, ni plantejant desafiaments irrealitzables, com pensen malintencionadament alguns: estem abordant unes maneres molt concretes de trencar amb la situació de submissió política i social que ens té lligats a un estat monàrquic espanyol corrupte i depredador i a una autonomia inservible i incapaç de millorar la vida de la gent; estem parlant de tenir un poder propi i popular a l’hora de recaptar i distribuir els nostres recursos; estem parlant d’una oportunitat real de fer net de la corrupció i la impunitat que ens ofeguen; estem encarant necessitats socials ineludibles com són una educació i una sanitat universals, uns llocs de treball, un habitatge i unes pensions i ajuts socials dignes, que no estiguem encadenats als grans monopolis de l’energia; estem parlant de retornar a la llengua catalana la seva funció de llengua pròpia de la nació; estem defensant que es pugui viure dignament de la terra, estem decidint de viure en un món amb igualtat entre homes i dones; estem optant per tenir una veu pròpia al món a tots els fòrums internacionals; estem defensant la capacitat pròpia d’acollir refugiats i decidir sobre els drets i deures de l’estrangeria…; amb el referèndum i la República estem abordant, en efecte, qüestions socials i polítiques molt reals i concretes que interessen a tots els sectors de la societat.
Ara bé, si tot això és el què i l’objectiu d’aquest procés, també ens hem de plantejar qui ha d’estar-hi implicat i el com i on hem de treballar per aconseguir el referèndum i la República Catalana. Per Esquerres per la Independència és indubtable que el motor imprescindible del procés és tot el conjunt dels grups i moviments que treballen per una ruptura no únicament de l’estructura política de l’Estat espanyol sinó per una ruptura que comporti un canvi social profund en favor de les classes populars; això no vol dir que no hi hagi necessitat d’altres motors més amplis i plurals i que tot el conjunt del procés no depengui, en definitiva, per una banda d’una clarificació política a l’interior de les esquerres i per l’altra del compromís de tota la societat partidària d’avançar cap a l’exercici del dret d’autodeterminació mitjançant una votació en referèndum i un procés constituent on hi participi tothom.
Les paraules clau de com hem d’actuar són dues: organització i mobilització, totes dues àmpliament i contundentment demostrades: es tracta d’activar a tot el país les estructures organitzatives que ja en gran part tenim, ampliar-les, dotar-les de capacitat integradora social i enfocar-les cap a la mobilització permanent, massiva i el més unitària possible pel referèndum i la construcció de la república. Seguint la nostra tradició històrica municipalista i republicana, cada població i comarca del nostre país ha de comptar amb grups, ben connectats entre sí i amb la seva col·lectivitat, que treballin de forma permanent per informar la població, reclamar les reivindicacions més immediates – algunes d’elles aprovades al Parlament de la CAC i suspeses pel TC espanyol- aturar les embranzides repressives, donar confiança i desfer rumors i recels infundats i assegurar, quan sigui oportú, les mobilitzacions massives que caldran.
L’acció institucional des del Parlament i el Govern l’hem de donar per descomptada, així com la resposta a qualsevol mesura repressiva que afecti membres del Parlament o la pròpia Institució –digui’s estat d’excepció o supressió de l’autonomia- mitjançant l’Assemblea de Càrrecs Electes. Però la nostra feina principal és tenir clar que s’acosten temps d’una veritable revolta en la qual hauran de confluir una acció institucional valenta, una comprensió i implicació internacionals que ja ha començat i, sobretot, un esclat popular organitzat, massiu i intel·ligent.