La monarquia espanyola no serà eterna. Les exhibicions per terres gallegues ja ens mostren la viva imatge de la decadència: ara ens l’exhibeixen com a recurs mediàtic per intentar fer oblidar l’escàndol de l’espionatge tot promovent la ruqueria més gregària; i, al mateix temps, començant a mostrar unes primeres crítiques que anuncien el seu declivi.

Cal recordar ara, doncs, altre cop si cal, que la Transició espanyola va fer el pas del franquisme a un règim monàrquic, amb un rei coronat pel dictador i mantenint tots els instruments essencials de l’Estat, construïts per la dictadura. En va resultar un sistema polític amb una escenografia electoral i parlamentària que ha permès mantenir els abusos fonamentals contra el nostre poble: empobriment generalitzat, dèficits escandalosos en les infraestructures i serveis (ferroviàries, corredor mediterrani, dèficit sanitari i social, etc.), persecució de la llengua, negació de drets fonamentals com el de manifestació i d’expressió (fins i tot institucional): un règim d’ocupació que cada dia s’acosta més a un abús de caire colonial.

Només caldrà, doncs, que les grans crisis econòmiques i ecològiques, que comencen a arrencar el bull, esclatin obertament per a veure com la fi de la monarquia passa a ser una moneda de canvi cap al no-res. Començarà a treure el nas la proposta d’una nova operació enganyosa, al voltant d’una hipotètica República espanyola que fa pudor de continuisme, una reedició de la dissortada transició política dels anys setanta del segle passat. Ara aquest engany s’està cuinant als despatxos de les elits econòmiques i polítiques espanyoles; i amb la participació tant de la dreta com d’una autoanomenada esquerra, igualment espanyolista i condescendent amb l’abús; i assumint la seva dosi de catalanofòbia. Només cal recordar els atacs de què vam ser objecte durant la República espanyola: contra l’Estatut, liquidant la banca pròpia, prohibint l’autodeterminació… per a saber quin és el tarannà col·lectiu de tota la política espanyola.

Cal dir ben fort que aquesta pretensió d’una República espanyola com a sistema democràtic és una mentida, perquè és un fet demostrat que Espanya és irreformable; ho sabem perquè ho hem anat vivint sense parar. L’essència del poder espanyol no és l’aspiració a millorar cada dia més la democràcia, sinó el manteniment d’unes formes de dominació que han funcionat per als poderosos i els seus monopolis. La raó de fons és la ideologia en què es fonamenta aquest poder espanyol i que ha acompanyat l’expansió de l’imperi del passat però que ha anat mantenint després de la pèrdua de les colònies més llunyanes i ha impregnant la massa de la població, de manera que, en qualsevol possible combinació política de govern, la ideologia colonial agressiva en continua essent l’essència.

Aquest Estat ha tingut, al llarg de la història, una gran habilitat per a la maniobra política i la manipulació de la població que es basa en l’amenaça i la corrupció, una combinació en què s’han deixat atrapar fins i tot alguns líders dels partits catalans que el poder espanyol està fent ballar al seu ritme, des de les misèries del règim autonòmic.

Hem explicat l’origen d’aquesta ideologia en un article recent a Llibertat.cat “Ideologia de guerra”, la raó per la qual Espanya és incapaç de condemnar els crims del franquisme i no es pot desempallegar de l’agressivitat de caire colonial i de la catalanofòbia més rabiosa. El seu mòbil, dins les terres ocupades, no és l’amor a la pàtria que tant proclamen. És el fanatisme de la dominació com a consigna i l’afany incansable de conquesta i d’abús que tenen arrapada a la pell; és tota una manera de ser i de pensar que només podrà canviar quan Espanya haurà perdut definitivament els seus darrers territoris adquirits per la violència de les armes.

No ens hem de deixar entabanar, doncs. Davant el regal enverinat d’una República espanyola caldrà que massivament etzibem una resposta senzilla però clara: República espanyola? No, gràcies. Nosaltres només podrem viure en una República catalana i en una República confederal dels Països Catalans. Tota altra oferta tramposa no ens pot interessar. No ens tornaran a enganyar.

[Aquest article es publicà originalment a El Punt Avui]