Des de fa uns quants anys els mecanismes, espais i models de participació ciutadana s’estan aplicant, amb més o menys encert, en diferents municipis del País Valencià. L’entrada de governs progressistes i d’esquerres en la majoria de les institucions valencianes ha impulsat la participació de la ciutadania i l’enfortiment associatiu com a estratègia democràtica per millorar els pobles des de la implicació dels veïns i veïnes.
La participació ciutadana té l’objectiu de posar les persones al centre de la política en tota la seua plenitud, no només com a objecte de drets i serveis sinó també com a subjecte decisori i agent actiu del municipalisme transformador. Per aconseguir aquest objectiu hem de contemplar les tres potes de la participació, poder, saber i voler. La ciutadania ha de tindre mecanismes i espais on poder participar, ha d’estar formada per a saber participar i ha d’estar motivada per a voler participar i implicar-se.
Els governs municipals per poder complir aquestes tres premisses han d’analitzar la sociologia municipal, els col·lectius que interactuen, les necessitats, les fortaleses i mancances, per realitzar una diagnosi de la situació del poble que els ajude a elaborar una estratègia de participació i executar diferents línies d’actuació emmarcades en dita estratègia. Línies d’actuació flexibles que aniran modificant-se segons els factors que interactuen, molts cops a mode de proveta, experimentem línies d’acció fins trobar la més adient.
Molts cops els Ajuntaments es troben molt sols alhora d’encetar qualsevol mecanisme de Participació Ciutadana, de realitzar el procediment necessari per encertar amb la metodologia i no defallir en l’intent. Semblen illes de participació, com bolets que van sorgint i creixent sense connexió entre si. Una soledat que arriba a desmotivar en molts casos i impossibilita estendre la democràcia participativa. Per trencar amb aquesta soledat i fomentar la necessària connexió entre les diferents experiències participatives dels pobles, aquest dijous, 2 de febrer, es va constituir la Xarxa de Governança Participativa del País Valencià. La Xarxa naix amb molta feina, feta i per fer, i amb més de 30 municipis adherits.
Hem d’entendre la Xarxa de Governança Participativa com una casa comuna on poder intercanviar experiències participatives de cada un dels municipis i comarques, un espai de formació cooperativa i aprenentatge compartit on poder créixer col·lectivament, una xarxa de suport mutu per fomentar la participació en cada poble del País Valencià.
Una Xarxa de seguretat per a engrescar a qualsevol govern municipal a sumar-se a implementar polítiques de participació ciutadana i cogovernança per millorar el seu poble. La seguretat de no estar sol, estar acompanyat per diferents experiències participatives i bones pràctiques que ens poden aconsellar en l’elaboració i acompanyar en l’aplicació de les polítiques participatives.
M’agradaria reconèixer la implicació i dedicació de la Conselleria de Participació i del grup promotor, conformat per 9 municipis entre ells Bellreguard, per fer de la Xarxa una realitat. Agrair l’impuls i l’estima que li ha donat al projecte la Directora General de Participació Ciutadana, la companya Mariaje Pérez, i el treball incansable del seu equip. Sempre han apostat per la Xarxa des de la convicció i la coherència, com una eina fonamental, junt amb la Llei de Participació (actualment projecte de Llei a les Corts), per a implementar la Participació en cada racó del País Valencià.
Finalment, animar a tots els municipis del País Valencià a teixir complicitats participatives i adherir-se a la Xarxa de Governança Participativa per a fer que l’empoderament de la ciutadania arribe a cada racó, a cada poble i a cada comarca.
[Aquest article es publicà originalment a La Veu del País Valencià]