Recuperem el llegat de les que van lluitar pel seu poble, la seva classe i el seu gènere!

Des de Poble Lliure un any més reivindiquem el 8 de març amb consciència de classe secundant la vaga general convocada per La INTERSINDICAL i altres sindicats combatius dels Països Catalans, conjuntament amb el moviment feminista. Per un sindicalisme feminista nacional i de classe!

Participem de l’organització de les mobilitzacions unitàries del moviment feminista arreu del país i fem una crida a l’assistència massiva als actes locals, les accions de la vaga i les manifestacions del 8 de març. Perquè malgrat els avenços institucionals, el feminisme no pot perdre la seva autonomia i presència als carrers.

Per un feminisme que realment transformi les condicions de vida de les dones, hem de seguir treballant per:

• La corresponsabilitat social de la cura: Per uns serveis d’atenció a la cura de les criatures, les persones grans i les persones dependents públics i de qualitat, perquè el dret a ser cuidada ha de ser un dret universal que no recaigui a la precarització del treball de les dones. Per la corresponsabilització dels homes i de tota la societat!
• Drets sexuals i reproductius: Garantim l’avortament lliure i gratuït a tots els territoris dels Països Catalans. L’objecció de consciència no pot ser una trava per garantir el dret a decidir per a les dones i homes trans de tots els territoris. La precarietat econòmica, la preferència o la identitat de gènere tampoc poden ser un impediment al desig a reproduir-se de les dones i homes trans.
• Contra les violències masclistes i lgbtifòbiques: Lluitem per protocols efectius a les empreses i a les organitzacions, més recursos per les supervivents, més recursos per prevenir els assetjaments i violències, més recursos per les companyes que treballen dia a dia amb les supervivents. Tot el suport a les companyes de SARA que han estat en vaga recentment!
• Obligatorietat dels projectes de coeducació als centres escolars. Per transformar la societat d’arrel calen recursos per desplegar projectes coeducatius a tots els centres escolars. També les eines per garantir el desplegament de l’obligatorietat de l’educació sexoafectiva de qualitat a totes les edats, l’eina de prevenció de les violències masclistes i lgbtifòbiques més efectiva! No cedim davant les provocacions de l’extrema dreta!
• Erradicar les desigualtats de gènere al mercat laboral: Cal seguir vetllant per uns Plans d’Igualtat que lluitin contra les discriminacions als centres de treball. Cal desenvolupar mesures per garantir que les petites empreses no discriminin per raó de gènere. Per erradicar la bretxa salarial entre dones i homes i la segregació horitzontal que relega les dones a les feines més precaritzades. Per una dignificació de les feines de cura i atenció a les persones!
• Regularització de totes les persones migrades. Pel dret a la ciutadania de totes les dones, perquè les traves per obtenir la nacionalitat son el principal impediment per garantir una feina i una vida dignes a les nouvingudes, relegades a treballar com a internes a les llars sense drets ni possibilitats de desenvolupar-se. Derogació de la llei d’estrangeria, drets per a tothom!
• Celebrem els avenços de la legislació estatal que millorarà les condicions de vida de les persones trans, però cal seguir lluitant per una societat lliure de transfòbia i per no caure en falsos debats moguts per tendències reaccionàries i espanyolistes de les quals el feminisme català sempre s’havia allunyat. El feminisme serà transinclusiu o no serà!

Per fer possible tot això volem recuperar el llegat d’aquelles lluitadores que de forma col·lectiva van contribuir al nostre alliberament com a poble, classe i gènere des del pensament, la cultura o la lluita sindical i política: Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Eva Serra, Teresa Claramunt, Teresa Rebull, Neus Català, Aurora Picornell, Enriqueta Agut Armer, Isabel Clara Simó, Maria Aurèlia Capmany o Aurora Bertrana. Perquè ens emmirallem en referents properes dels Països Catalans per un feminisme nostrat amb vocació d’alliberar-nos en tots els aspectes.

Com a dones independentistes i revolucionàries sabem que la lluita feminista és indestriable de la lluita contra un estat opressor que ens nega com a poble. El feminisme és combatre les jerarquies i les opressions, en totes les seves formes. Com van escriure Maria Olivares, Carme Masó, Eulàlia Duran, Toni Cusi i Maria Mercè Marçal a la ponència Dona i Nació l’any 1982, però amb una absoluta vigència: “El feminisme com a ideologia global que és, ha de donar lIoc a una transformació revolucionaria de tot l’entorn. Per tant no podem eliminar o prescindir d’un element polític tan important com és la lIuita contra un Estat centralista, estat que configura i manté un model de societat capitalista, unes relacions jerarquiques entre les persones, I’opressió d’un sexe damunt de I’altre, i I’opressió o el colonialisme sobre les nacions.reals (…) L’opressió de la nostra nació no es una particularitat que ens pot afectar més o menys, és inherent a la pròpia realitat que hem de transformar” Sentis).

Perquè la lluita feminista no pot ser aliena a les injustícies que pateix la nostra terra: els atacs lingüístics i culturals al poble català també son atacs contra les dones treballadores. Els macro projectes com el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport que van en contra qualsevol lògica per sobreposar-se a la crisi climàtica també son atacs contra les dones treballadores. Evitant quedar-nos aturades pel desencís i la frustració que ens provoquen, per una banda, la ceguera de gènere i les discriminacions cap a les dones que sovint reprodueixen les organitzacions polítiques i, de l’altra, la ceguera nacional d’alguns feminismes que perpetuen dinàmiques de subordinació amb l’Estat espanyol: construïm sinergies per un feminisme de classe i independentista que recuperi el llegat de tantes altres que ens van precedir.

Perquè recuperar l’impuls de la lluita d’alliberament nacional ens apropa a materialitzar els avenços pels quals avui, com a dones treballadores, fem vaga i sortim als carrers.

Sobirania significa decidir-ho tot.

Com a poble, com a classe, com a gènere.

Tres voltes rebels per la independència, el socialisme i el feminisme!