Encara no fa mig any, Benjamin Netanyahu, el primer ministre israelià, va proclamar, de manera clara i inequívoca, que el seu objectiu era el d’impedir l’establiment d’un estat palestí. Com històricament ha succeït, ni els EUA ni la Unió Europea han alçat la veu davant d’aquest fet. Tot i que el primer ministre israelià té un extens historial que l’acredita com a responsable del genocidi palestí i, per tant, les seves paraules no eren buides de contingut sinó una declaració de guerra, no es va prendre cap mesura preventiva ni es va enviar cap missatge al respecte, fet que encara és més greu si tenim en compte que immediatament després de les seves paraules es va anunciar l’ampliació d’assentaments israelians a territori palestí.

És per això que reconeixem el dret del poble palestí a defensar la seva vida i el seu futur en legítima defensa. L’estat israelià té només setanta-cinc anys, fruit d’una ocupació amb l’empara internacional que va radicalitzar i encendre l’espurna de la violència per la defensa del territori que històricament havia estat habitat per qui ara és exterminat. Durant dècades de milers d’assassinats i d’un progressiu extermini, el govern israelià no ha ofert cap solució política per resoldre el conflicte.

Ara fa una setmana, el passat dissabte 14 d’octubre del 2023, Hamàs i el conjunt de la resistència palestina llançaren un atac de gran magnitud contra objectius militars i civils israelians. Les imatges d’aquell dia només poden ser qualificades d’esgarrifoses. Convé no oblidar que l’islamisme de Hamàs va ser promogut en el seu dia pel mateix Estat d’Israel per mirar de desgastar el moviment d’alliberament nacional palestí, laic, esquerrà i antiimperialista, i que el seu creixement ha sigut fruit de la desesperació d’un poble al qual no s’ofereix cap esperança de futur.

Els atacs de la resistència palestina no poden servir en cap cas com a excusa perquè l’Estat d’Israel dugui a terme accions que només poden ser considerades com a crims de guerra i extermini: tallar els subministraments bàsics a la població civil, bombardejar indiscriminadament edificis residencials o fer ús d’armes químiques com el fòsfor blanc.

La voluntat pública de l’exèrcit israelià és clara: arrasar tot el nord de la franja de Gaza, on viuen més d’un milió de persones que difícilment podran fugir. Gaza és avui en dia la presó més gran a l’aire lliure del món, ja que Israel en bloqueja totes les sortides, a més a més la seva població és extremadament jove, viu en la misèria i privada d’accés a subministraments bàsics. Estem assistint sense cap mena de dubte a un procés de neteja ètnica contra el poble palestí mitjançant el qual Israel pretén acabar d’ocupar il·legalment un territori que no li correspon.

La (no) reacció dels Estats occidentals davant d’aquesta flagrant vulneració del dret internacional torna a demostrar la seva hipocresia: es fan dir “liberals” però prohibeixen les mostres de suport envers els oprimits, es fan dir “defensors de la pau” però donen suport a la massacre del poble palestí.

Poble Lliure pensem que cal, i amb urgència, una mobilització internacional que reclami el cessament de la violència sobre la població palestina. Aquest és el primer requisit per trobar una solució política del conflicte i evitar que aquest es traslladi més enllà d’aquelles fronteres.

La solució del conflicte a Palestina passa, a mitjà termini, perquè Israel accepti el consens internacional, plasmat en les nombroses resolucions de l’ONU que han incomplert sistemàticament durant dècades: La pau entre el poble israelià i el palestí només serà possible quan el palestí construeixi el seu estat independent, laic i sobirà sense haver de patir l’ocupació israeliana del seu territori.