Ara mateix, un poble que malda per sobreviure està sagnant, també per nosaltres, per tots els pobles que lluitem per la nostra llibertat arravatada. Eixe poble és Palestina. Palestina és una nació ocupada, massacrada, espoliada, explotada… El sionisme que cerca fer desaparéixer Palestina, és una forma concreta d’imperialisme. L’imperialisme nord-americà i europeu no només és còmplice per omissió, també ho és per acció; és l’instigador i executor d’una ocupació il·legítima. L’imperialisme occidental va dissenyar l’estat assassí d’Israel contra el poble palestí, donant-li forma al sionisme imperialista, com a eina del capitalisme per al control de tot l’Orient Mitjà. Ens dol Palestina!
Com ens dol en la memòria els assassinats de valencians com Teófilo del Valle, un valencià d’Elda nascut a Galícia, assassinat per la policia espanyola en 1976, Miquel Grau, un valencià del Rafal al Baix Segura, assassinat pel feixisme espanyol a Alacant en 1977, Valentín Gonzalez, de València, assassinat per la policia espanyola al mercat d’abastiments en 1979, o Guillem Agulló, de Burjassot, assassinat pel feixisme espanyol a Montanejos en 1993… totes víctimes per viure en una nació ocupada.
Una ocupació, que també va començar amb una guerra, com la de Palestina ara, la nostra va començar fa més de tres segles i la van batejar com la guerra de Successió monàrquica. Al poble valencià ens va causar més de 30.000 morts, el 7% de la població valenciana de l’època. Després va vindre la repressió, la dominació absolutista i la imposició de les lleis de Castella que, prèviament, havien estat emprades per a reprimir el seu propi poble. La por generalitzada es va estendre com també l’espoli econòmic i l’explotació social i territorial que encara perdura. Cada vegada que el nostre poble ha intentat aixecar el cap ha patit la repressió militar, policial i judicial dels ocupants. Han bombardejat el País Valencià cada vegada que l’han trobat convenient, com quan la revolució federal cantonalista el 1869 que va causar més de 1000 víctimes a València, o durant la guerra antifeixista del 1936-39. També van bombardejar Alacant, en dia de mercat, el nostre Guernica, Nules, Gandia, o Torrevella i tantes altres ciutats i pobles…, al País Valencià vam patir centenars de bombardejos, causants directes de milers de víctimes civils.
Hem patit dictadures i democràcies de molt baixa qualitat. Ens han aplicat inquisicions i execucions, lleis contra la maçoneria i el comunisme, contra vagos i maleantes, lleis antiterroristes, fins a la llei mordassa que ara patim, amb centenars de persones detingudes, amb tortures, maltractaments i multes… Els nostres ocupants, però, a més del pal, també han aprés a domesticar-nos amb alguna safanòria. Així des del 1812 ens han fet participar de la seua arquitectura jurídica, però de manera asimètrica. Ells tenen tots els drets i nosaltres totes les obligacions.
Tenim un estatut que només ens dona autonomia administrativa dins els marcs de les seues lleis, que interpreten els seus tribunals amb les proves de la seua fiscalia i la seua policia judicial… Un “estatutet” que va estar raspallat pel seu parlament primer i pel seu Tribunal Constitucional després. Patim lleis electorals clarament discriminatòries i asimètriques. No tenim ni llei d’igualtat lingüística, ni sobirania jurídica, ni hem recuperat el nostre dret civil, ni tenim sobirania econòmica. El nostre sistema econòmic està dissenyat en funció dels interessos del capital que funciona a l’aixopluc dels aparells de l’Estat colonial. Cada dia que passa hem de produir en funció de les seues necessitats i estem més i més empobrits. Patim un dèficit fiscal de més de 7.500 milions de € anuals, més un infrafinançament de més de 2.000 milions de €, tenim un deute de 58.000 milions de € i enguany, segons els pressupostos aprovats dedicarem al servei del deute més de 6.600 milions de €… Amb un gran esforç de diverses generacions ens vam industrialitzar, i l’estat colonial ens va utilitzar com a moneda de canvi per a entrar a Europa i ens van desindustrialitzar per a convertir-nos en un territori de sol, platja, camp de golf, i zones residencials per als jubilats del nord d’Europa. I tot això va acompanyat de precarietat laboral, d’emergència per la manca l’habitatge assequible, d’empobriment nacional i especialment d’amples sectors socials, ara mateix el 27,5% de la nostra població està al llindar de la pobresa i el 9% pateix pobresa extrema.
Van sacrificar la nostra agricultura de proximitat impedint la nostra sobirania alimentària i cada dia tenim menys recursos hídrics gràcies als transvasaments i al fet que han convertit les zones més àrides d’Europa en exportadores d’aigua envasada en fruites i hortalisses, i ara estan transformant els camps de cultiu que sobrevivien en mega plantes solars… No, no han embogit, els nostres ocupants, només ens fan servir i usen la nostra terra per a guanyar diners sense importar-les el nostre futur. Som la seua colònia i actuen en conseqüència.
En les dècades dels anys setanta i vuitanta del segle passat, els estats imperialistes van dedicar ingents esforços per a frenar els processos independentistes d’arreu. Primer van impedir totes les independències que van poder, després van imposar polítiques econòmiques a les seues antigues colònies per a poder continuar espoliant-les convertint-les en neocolònies i, alhora, van imposar un consens polític per a negar el reconeixement com a colònies a les nacions ocupades si aquestes no estaven separades de les metròpolis per aigua salada. Havien de tancar amb pany i forrellat qualsevol intent d’independència a dins Europa. Així, utilitzant el llenguatge i la ideologia, totes les nacions ocupades dins els estats europeus, deixàvem de ser colònies i ens convertíem en regions, departaments o prefectures de les sacrosantes nacions estats reconegudes…
I nosaltres, en assumir en tot o en part el relat dels nostres ocupants, normalment no parlem que som una colònia, que som un país conquerit i dominat. No parlem que, com a colònia, patim espoliació econòmica, dominació política, colonialitat cultural. Només parlem, normalment, del supremacisme cultural i lingüístic que patim, quan aquell és només una de les conseqüències de la nostra situació colonial. No hem explicat prou que el fonament de tota dominació i opressió nacional es troba en l’opressió econòmica col·lectiva com a causa principal. Com que no hem denunciat aquests fets, la denúncia del supremacisme lingüístic i cultural castellanoespanyol, es queda només en l’epidermis del problema. Hem denunciat el resultat, però no les causes.
I la causa és que som una colònia, colònia interior sí, però colònia a la fi, i si volem ser conseqüents la nostra tasca, és la d’alliberar-nos com més aviat millor! Alliberar-nos, eixe ha de ser l’objectiu! Totes les altres lluites són imprescindibles en si mateixes, però a més dels objectius concrets, també han de servir per a acumular forces per a l’alliberament nacional.
Es tracta de convidar-vos a enfortir tots i cadascun dels espais concrets de lluita, i de donar el màxim suport possible a les entitats que hi treballen en cadascú dels espais. Del que es tracta també és que cadascuna de les entitats i les persones que hi treballem, anem elevant el nostre grau de consciència i compromís, possibilitant una major i millor coordinació, tot respectant totalment els diferents espais i sempre, sempre des de l’horitzontalitat i la complementarietat.
Tenim tot un país per a alliberar! Visca el País Valencià! Visca la terra!