El procés d’estabilització havia de resoldre la injustícia històrica que la Generalitat ha comès contra desenes de milers de treballadors i treballadors públics catalans. A canvi d’abonar milers de milions d’euros en concepte d’ajuda per la crisi de la COVID-19, la UE va obligar a l’estat espanyol a solucionar una situació que s’havia convertit en una autèntica plaga: hi havia cossos de l’administració que havien arribat a tenir unes taxes d’interinitat superior al 50% i la UE va exigir que la interinitat a les administracions de l’estat espanyol no fos superior al 8%.

Aquesta reparació d’una injustícia històrica es podia produir de moltes maneres. Els sindicats del règim (CCOO, UGT i CSiF) van pactar amb l’aleshores ministre de Funció Pública, en Miquel Iceta, un procés d’estabilització que podia representar un ERO descomunal a les administracions públiques catalanes. D’aquella primera proposta, passem a una llei que, gràcies a la pressió, entre altres, de La Intersindical, va acabar introduint el “concurs de mèrits” com una via segura i ràpida per solucionar la profunda injustícia que han patit tantíssims treballadors públics a conseqüència de la mala praxis de les administracions. Però amb aquella llei no es va acabar el periple dels interins sinó que vam haver de veure com, a Catalunya, Funció Pública i CCOO, UGT i CATAC va acabar acordant un procés d’estabilització amb una lletra petita potencialment molt lesiva pels interessos de molts interins. D’aquella pols, venen aquests fangs.

El col·lectiu de treballadors i treballadores de les Oficines liquidadores, que depenia dels Registres de la Propietat, són una part molt important del conjunt de treballadors i treballadores públics de l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest col·lectiu, que s’integra a l’ATC provinent dels Registres de la Propietat amb l’objectiu d’ajudar a construir una Agència tributària amb major capacitat recaptatòria per una banda i amb la promesa de de millorar les seves condicions laborals per altra banda, són víctimes d’una profunda injustícia.

Els de sempre han enganyat a tot un col·lectiu de servidors públics i ara, quan ja s’acaba el procés d’estabilització, més d’un 70% de treballadors provinents de les oficines liquidadores es troba al punt de ser cessat i perdre la seva plaça de funcionari interí. Després de més de vint anys d’experiència en molts casos i un procés d’estabilització pel mig aquests treballadors i treballadores es veuran abocats a la cua de l’atur.

La Intersindical vam denunciar que el procés d’estabilització, lluny de significar una millora per tot el col·lectiu d’interins i interines de la Generalitat, suposava un risc enorme d’un ERO de dimensions gegantines. En el cas d’aquest col·lectiu, com en molts altres casos que ja coneixem, això s’està concretant i més d’un 70% del col·lectiu de treballadors de les oficines liquidadores, no només no veuran realitzades les promeses que se’ls van fer quan se’ls va integrat a l’ATC sinó que acabaran al carrer (i sense les indemnitzacions que es mereixerien).

Marc Sallas, Responsable de la intersindical a la Generalitat.

[L’article es publicà originalment a La República]